r e l a t o s u c i o

--------------------------------------

 

CAGA TIÓ

 

Caga tió, abellanes i turro. Un troç de tronc amb barretina rebia les osties a pals de la Maria i el Gabriel. Li fotien amb mala llet, com si el valor dels regals depengués de la força dels seus cops.

Mentre els nens descargaven la rabia emmagatzemada durant un any sobre aquell tronc, la habitació era a les fosques. En Manel, el seu pare legal (que no biològic) tractava de col·locar els regals sota la manta. El seu objectiu era que tant la Maria com en Gabriel no descobrissin el truc, i que pensessin que realment el troç de fusta cagaba regals de nadal. Pero la Maria, dos anys més gran que en Gabriel, ja ho sabia. Pero tot i això seguia el joc. Li agradaba fer-se passar per més petita, i rebre les atencions del seu germà Gabriel.

L'altre Maria, la mare dels dos nens, s'ho miraba amb distancia. Eren a les fosques, pero ella veia tot el que passaba. Sabia que en Gabriel s'ho estaba passant bé. Que en Manel tenia por de rebre una bastonada. I que la Maria estava fent veure que no sabia el truc. La mare creia que no deuria haber deixat jugar a la Maria a aquell estupid joc. Era una tradició, això era cert. Pero la Maria tenia que creixer, i havia de superar els gelos pel seu germà. Es preguntaba si no l'estaba malcriant.

Caga tió, abellanes i turro. Quasi tots el regals estaven ja col·locats sota la manta. Pero un error de calcul per part de la Maria va fer que el seu bastó es desbiés de la trajectoria prevista i impactés contra el crani d'en Manel. Quina llastima. Aquella tradició no es tornaria a repetir mai més en aquella casa. En Gabriel descobriria l'engany. La Maria filla maduraria de cop. I ambdós nens es quedarien sense pare legal. La Maria mare hauria de buscar un altre company, o es quedaria ella sola, viuda, quan la Maria i en Gabriel es fessin grans.

(23/12/01)