r e l a t o s u c i o

--------------------------------------

 

TRES PARAULES A CANVI DE TRES PAPERS

Algú li hauria d'haver dit al pare d'aquell noi que no intentés fer-se el col·lega. Que en el seu paper de progenitor no van incloses les converses interessants. Les úniques permeses son els sermons, i com a tals son insoportables. El que aquell fill esperava del seu pare eren els seus diners i el seu silenci. Res més. No li feia falta pas la seva aprovació i li sobraven els seus consells. Tampoc era necessaria aquella mà recolzada a l'espatlla en senyal de comprensió.

A deu quilómetres d'aquell menjador s'aproximava la mort del fill, en forma de camió d'escombraries. S'iniciava la ronda nocturna que acabaria amb un tràgic accident.

Tres paraules a canvi de tres papers. Aquell era el tracte màxim que estava disposat a fer el fill per obtenir els diners del seu pare. El pare, en canvi, creia que en podria obtindre més: respostes sinceres a preguntes mal encaminades. Algú li hauria d'haver dit al pare d'aquell noi que no serien mai col·legues. Que el temps s'havia esgotat.

Per més que ho desitgés no podria participar de la joventut del seu fill. No li era permés, s'havia fet vell a base de responsabilitats. Tan sols podria ser-ne espectador, però la mort del fill va obligar a suspendre'n la sessió.

(18/09/01)