r e l a t o s u c i o

--------------------------------------

 

EN MIQUEL I EL DRAC QUE MENJAVA FORMIGUES VERMELLES

 

En Miquel era un noi que vivia en un poble que hi havia en una muntanya que tenia un bosc que tenia un riu que hi havia un pont on la gent saltava per passar les tardes. A la gent li agradava disfressar-se de dromedari i de brontozaure per saltar. Les cues de gent per saltar del pont arribaven a una part del bosc on vivia un drac que menjava formigues vermelles. Eren cues de milers de milions de persones. En els darrers 2.000 anys s'hi havien anat construïnt paradetes de crispetes, però totes acaben tancant, perquè a la gent li entrava set si menja crispetes, i com que en aquella zona anaven mancats d'aigua... Feia quasi 3.500 milions d'anys que no baixava aigua pel riu.

Però a en Miquel no li agradaven aquestes modes (ell pensava: "un dia tothom viu als arbres i al cap d'uns quants milers de milions d'anys les mateixes persones estàn vivint en un pis a Pedralbes. És surrealista"). El què realment li agradava al Miquel era masturbar-se. Això ho explicaré un altre dia. També li agradava molt anar a cullir margarites en un prat que hi havia al costat d'una platja on vivia un drac que menjava formigues vermelles. Aquell prat era molt i molt gran i allà coneixia sempre a molta gent que compartia les seves aficions (masturbar-se i cullir margarites). Cada dia recullia quasi dues margarites. La meitat de la cullita la donava a la seva mare, que sempre li escupia a la cara tot dient-li: "que bonic que és el meu fill"; la altra meitat la feia servir per masturbar-se. En les últimes setmanes el nombre de gent que cullia margarites havia disminuit bastant. En canvi el nombre de gent que anava a masturbar-se havia crescut molt. Poter era degut tot plegat a que pel maig cada dia un raig i per l'abril aigües mil. En Miquel, però, creia que aquest fenòmen era degut a què 3 i 2 fan 5 i 5 fan 10 i 10 fan 20. Així ho creia perquè la seva mare li havia regalat un fugonet que es deia Fugonet.

El Fugonet tenia dos amics que jugaven amb ell a golf cada diumenge pel matí abans que es pongués el sol. Tenien uns pals de golf molt bonics i portaven un calçat totalment adecuat per la ocasió. El camp de golf quedava a 24 minuts a peu desde el pont del riu del bosc de la muntanya on hi ha el poble on en Miquel vivia. En aquell camp de golf hi vivia un drac que menjava formigues vermelles. El Fugonet es passava hores i hores observant com en Miquel es masturbava. Ell no podia fer-ho perquè no tenia genitals, però es conformava en poder veure la cara de plaer d'en Miquel. El Fugonet considerava que en Miquel era un noi que feia força goig, i encara més despullat i amb el seu penis a la mà.

Un dia el fugonet no va acompanyar a en Miquel a buscar floretes. Aquell dia li va passar una cosa molt extranya a en Miquel: una de les quasi dues margarites que havia cullit per endur-se no volia anar amb ell. Aquella margarita considerava que tenia dret a decidir on volia viure els pocs dies que li quedaven de vida. I és que aquella margarita ja era velleta i tenia els pètals arrugats i mig caiguts. En Miquel creia però que seria un bon regal per la seva mare, que també començava a estar arrugada i tenia els pits mig caiguts. En Miquel va arrancar la margarita igualment i la va regalar a la seva mare, que va escupir-li a la cara després de donar-li, tot dient: "que bonic que és el meu fill".

Quan en Miquel va explicar aquesta emotiva historia al Fugonet, aquest va quedar merabellat i li va demanar que es masturbés. Així ho féu en Miquel.

Un altre dia, que feia molt de fred pel carrer, en Miquel va anar-se a comprar un armari mirall a la carnisseria del costat de casa per tal de tenir més llibertat condicional. En aquella carnisseria hi vivia un drac que menjava fomrigues vermelles.

El dia de l'aniversari d'en Miquel, els seus companys de palles van regalar-li una targeta de crèdit de peluix. Era molt maca i li va proporcionar molts diners fins que es van acabar. Aleshores va haver de demanar diners al Fugonet, que li demanà que es masturbés. Així ho féu en Miquel.

Un dia que en Miquel es va quedar sense cames perquè li va caure un rinoceront a sobre mentres rentava les plats, el fugonet va anar a provar fortuna al bingo. Va perdre tots els diners.

Quan en Miquel ja va estar recuperat de l'accident de trànsit amb el rinoceront va decidir que se n'aniria de vacances al País de No. Allà no deixaven fer res. Per no deixar fer no deixaven ni no deixar fer. Allà no va conèixer a un noi que es deia Joaquim que tenia una germana que es dia Julia que volia ser pilot d'avions. Si l'hagués conegut potser haurien compartit l'avió que en Miquel s'havia comprat per anar a comprar el pa al poble d'una muntanya veïna on hi havia un bosc que tenia un riu que tenia un pont on hi vivia un drac que menjava formigues vermelles, i ella l'hauria ajudat en la difícil labor de masturbar-se (es veu que feia unes fel.lacions increibles). Allà, en el País de No, va conèixer a la Judit, una noia que havia mort feia tres anys però que la conservaven en formol. Es van fer molt amics perquè als dos els agradava molt dormir. Es van casar i van tenir dos fills. Al cap de poc de què la Judit els tingués el Fugonet va anar a viure amb ells. A ell i a la Judit els agradava molt veure com en Miquel es masturbava (al Fugonet li agradava molt i a ella no semblava molestar-li).

Però el què cap d'ells no sabia és que en aquell país hi vivia un drac que menjava formigues vermelles. I un dia que el drac tenia molta molta gana se'ls va menjar a ells. I van viure feliços per sempre més.

 

(Gener 2001 aprox.)